Hotel Villa de Cretas

Entorn

Entorn

Entorn i monuments

Esglèsia de la Asunción.

L’edifici que millor defineix el perfil de Queretes, és sens dubte la seva impressionant església manierista dedicada a La Asunción de Nuestra Señora. Si bé, la parròquia a la qual pertany aquesta sota la advocació de San Juan Bautista, fet que sovint provoca confusions en la seva nomenclatura.

S’aixeca al segle XVI, prenent el relleu d’un temple anterior construït probablement al segle XIII. Per aixecar-la es va trencar el traçat de l’antiga muralla i es va ocupar el lloc d’un dels antics portals, sent el mestre constructor Sebastian Deixado, que signa únicament com “xado”. La iconografia de la seva portada és molt interessant. Sobre la porta es representen les figures de San Pedro i San Pablo ambdues emmarcades en cercles. Sobre elles un fris amb baix relleus representant la passió i la mort de Jesús. En el primer frontó sobre les cinc fornícules, avui buides, es representa a Déu com a pare etern i una mica més amunt en el frontó superior, un nou relleu representant la coronació de la verge per la trinitat. Durant la guerra civil va sofrir un considerable espoli perdent gran part de la seva decoració interior recuperant-ho lentament en els anys posteriors fins a 1983 quan l’església de l’assumpció és declarada bé d’interès cultural. La seva sòlida construcció original i les nombroses restauracions han aconseguit que avui dia l’església de Queretes segueixi sent considerada la més impressionant de les construccions Queretanes. [two_third]

Calle Mayor de la vila

Si estem al carrer major, podem dir que estem en el mateix cor de Queretes, ja que es tracta d’una dels carrers més antics i amb major importància històrica de la villa. Entrem a ella passant sota l’arc que s’obre en la trucada casa Sapera. Es tracta d’una antiga casa familiar construïda probablement al segle XV, associada a la família Sapera el membre de la qual més il•lustre va ser el bisbe Francisco Climent, també anomenat bisbe Sapera. Fent cantonada amb la casa i encara que no aquesta pròpiament al carrer major, no podem deixar d’esmentar el carrer de l’ordre de Calatrava, coneguda popularment com el carrer de la carnisseria, ja que pel que sembla era el lloc on el senyor autoritzava les matances dels animals. Posseeix belles finestres gòtiques i en el número 7, trobem en la façana una figura esculpida representant un soldat, possiblement de l’època napoleònica o carlista. Des de la casa Sapera fins a la plaça major, el traçat de Queretes segueix una estructura que bé podria tenir un origen en la dominació musulmana, amb un carrer central de la qual es deriven altres més estretes i originalment sense sortida. Entre elles: el carrer Serrano Aparicio, que desembocava en l’antiga muralla i que popularment es coneix com a carrer de la taleca per la seva particular forma d’estrènyer-se; i el carrer Sant Roque, que ens condueix fins a la capella – portal dedicada a aquest sant.[/two_third][one_third]

Casa Turull

Casa Turull rep el seu nom d’aquesta il•lustre i antiga família els membres de la qual van formar part de la vida social de Queretes als segles XVII i XVIII. La seva fama els va arribar per ser constructors d’òrgans per a esglésies, sent responsables des del seu taller en *Cretas i al llarg de diverses generacions, dels òrgans de Vilafranca, Tarazona, Zurita, i una llarga llista entre els quals destaca especialment el de l’església de Morella. Pel que fa a l’arquitectura de Queretes els Turull van ser directament responsables de la construcció de vuit dels més rellevants edificis de la població entre ells, casa Huesa, casa d’Alfonso Celma i per suposada la gran casa senyorial que ens ocupa, datada en 1746 i amb un esplèndit balconada de mensulas decorades amb forma de caps. Tampoc podem passar per alt, l’aportació de Felicisimo Turull a l’hora d’aixecar la capella de Sant Antonio de Pàdua, situada en aquest mateix carrer en agraïment al sant per no haver sofert contratemps durant la construcció dels edificis esmentats.[/one_third]

Plaça Major

Plaça Major.  (Al fondo la Casa de la Villa/Vila).

El centre neuràlgic de la vida social a Queretes ha estat i és sens dubte la plaça major, un autèntic gresol de la història del municipi i el seu punt de reunió més destacat. El més característic de la plaça és la seva magnifica columna central, originària de 1584 i construïda probablement per a un futur edifici consistorial del que Queretes mancava en aquell moment per pertànyer administrativament a Alcañiz. Aquesta columna no va estar sempre a la plaça, fins a ben entrat el segle vint estava més enllà de les muralles de la població, prop de la capella de Sant Roque. Sobre ella, l’antic escut de la població, amb els signes que ens parlen de la seva llarga història. La creu de l’ordre de Calatrava, fundadors cristians de Queretes i senyors de la mateixa fins al segle XV. El be pascual, símbol eclesiàstic possiblement associat al període de senyoriu del bisbat de Tortosa, així com de les barres aragoneses que ens recorden el seu títol de Villa real. Quant a l’escut modern té la mateixa simbologia, però la col•locació és diferent, i passa de ser circular a quadrat. La resta de la plaça aquesta format per edificis nobles, de cadirat, algunes existents ja al segle XV i unes altres, com l’actual ajuntament bastant més recents en la seva construcció. Antics o moderns, tots formen el nucli central de Queretes i són testimoniatge del seu llarg passat històric.[two_third]

Capella de Sant Antonio de Pàdua

Una de les construccions més característiques als pobles del Matarranya, són els portals Capella, dels quals, aquest dedicat a Sant Antonio de Pàdua de Queretes és possiblement un dels més representatius i interessants. Com succeeix en altres localitats, aquest portal és en realitat una resta de les antigues muralles que circumdaven la població fins al segle XVI. A mitjan segle XVIII se li afegeix la funció de Capella, consagrant-la en aquest cas a Sant Antonio de Pàdua, una figura molt reverenciada a la zona per la seva qualitat de patró de les causes impossibles. A la capella s’accedeix per unes escales en un dels laterals i la fornícula, avui buida, probablement va guardar en algun moment una figura del sant protector. La proximitat de la capella de Sant Antonio amb la Casa Turull (a pocs metres al carrer Sant Antonio) pugues no deure’s a la casualitat ja que segons es diu va ser Felicísimo Turull qui paga les obres de la capella en agraïment al sant per no haver tingut contratemps en la construcció dels vuit grans edificis que mana construir a la Queretes del segle XVIII.  [/two_third] [one_third last]

El portal de Sant Roque

““La capelleta de Sant Roc, lo qui no acudirà la pesta li agarrarà” Aquesta senzilla tornada, àdhuc a dia d’avui cantat pels nens de Queretes, pot remuntar-nos fins als orígens de la consagració d’aquest antic portal de la muralla a la figura de Sant Roque. Com en altres llocs de la comarca, el poder d’aquest sant és invocat com a protecció contra epidèmies i malalties, especialment la pesta, que Queretes va sofrir al llarg del segle XVII i que va motivar la construcció d’aquesta capella i el “hospital” que ocupava el mateix edifici. Es tractava en realitat d’una espècie d’alberg per necessitats on acudien els malalts i els pobres, així com els ferits en temps de guerra i que es mantindria en funcionament fins a ben entrat el segle XIX. Cal ressaltar, que fins a 1962, la columna que avui dia s’aixeca a la plaça major va estar situada a pocs metres de la capella de Sant Roque en l’exterior de l’antic recinte emmurallat i on avui dia podem contemplar el “monument a la dona” aixecat en 1996[/one_third]

Pinterest

Leave a Reply